diumenge, 24 de novembre del 2024

Entrevistem en Mauro, papà de Tristan, perquè ha anat a València a ajudar

En Tristan ens va explicar que el seu pare havia anat a València a ajudar i, de seguida, vam pensar que havia de venir a la classe a explicar-nos l'experiència. Així, el dimecres vam estar preparant les preguntes que volíem fer-li i us hem de dir que ja sabem escriure moltíssim. El que férem va ser pensar la pregunta i escriure la paraula clau per recordar-la.Per exemple, la primera pregunta que volíem fer-li és si va treballar en equip o tot sol i, entre totes i tots, vam pensar quines lletres necessitàvem per escriure "equip". El que veureu escrit és una escriptura sil·làbica, és una de les fases de l'escriptura en què els boixos/es escriuren una lletra per cada síl·laba. Cadascú es troba en un moment diferent del procés d'adquisisció de la lectoescriptura i està beníssim tot. Aquest dia, també vam estar parlant del signe interrogatiu per a les preguntes.

El dijous, va venir en Mauro i  a partir de les preguntes que li férem ens va estar explicant coses interessantíssimes. Per començar ens va parlar del voluntariat i de què sempre que es vol ajudar s'ha de fer de manera organitzada, en quip. Ell hi va anar com a membre de Protecció Civil (ens va explicar que eren voluntaris formats) i va formar equip amb enfermers i policies locals. També ens va estar explicant la tasca dels bombers, dient-nos que eren els encarregats de buidar els parquins inhundats d'aigua i que després venia la tasca dels dde Protecció Civil qui amb bombes, graneres i aigua s'encarregaven d'acabar de buidar el pam d'aigua i fang que quedava als parquings. Ens va parlar també de la tasca dels metges voluntaris i ens va dir que com que ja no hi havia persones ferides el que feien és repartir medicaments a les persones majors. 

En Mauro també ens va estar explicant què és una dana i el perquè es van inhundar les cases. Ens va fer molta gràcia que a la dana se li pogués dir "gota freda" i, molts, vam entendre molt bé que es produïa perquè a l'ajuntar-se l'aigua calenta del Mediterrani amb l'aire fred, feia que l'aigua s'evaporés formant núvols que produien molta pluja en poc temps. A més, ens va explicar que els torrents han d'estar nets perquè no es desbordin i moltes coses més que intentarem anaar treballant de manera més manipulativa a través d'experiments. 

Per acabar, ens va ensenyar moltíssimes fotos i vídeos de tot el que va viure. 

Mil gràcies pel teu temps Mauro! Vam aprendre molt!








Treballem tots  junts, alguns busquen lletres a la plantilla de la pared, altres pensem com sonen i altres escrivim








dissabte, 23 de novembre del 2024

Quantes caixes de material escolar hem enviat cap a València?

 Hola famílies!

Aquests darrers dies hem estat molt enfeinats! La setmana del dilluns 11 de novembre fins el divendres 15 de novembre no vam aturar de rebre material escolar. Cada dia, se'ns omplia l'estora de l'aula de material que havíem de classificar i ordenar en caixes, ben etiquetades, per poder enviar als afectats per la dana. Aquella setmana ens vam fer experts en escriure i llegir etiquetes i en classificar el material, cointinguts que ens han anat molt bé treballar d'aquesta manera tan motivadora.  A més, va ser gratificant ser ajudats pels companys/es més grans de l'escola, que quan tenien un ratet baixaven a ajudar-nos. 

També, val a dir, que el dimarts 12, el primer dia que ens vam posar mans a la feina, vam rebre moltes visites a l'aula de gent interessada en saber de la nostra tasca de voluntariat. Així, com ja sabeu, ens va visitar la TEF i el Periódico de Ibiza i els estem agraïts per fer-ne difusió. Al dia següent, n'Àlex, director de la nostra escola, va avenir a portar-nos el diari per ensenyar-nos que hi sortíem i donar-nos l'enhorabona per la feina feta. 

Després de molta feina, quan vam tenir les caixes preparades, vam decidir fer un dibuixet amb alguna paraula polida per enviar a la gent de València i guardar-ho dins una de les caixes. Després, el dilluns 18 de novembre, gràcies a l'ajuda de molts de mestres de l'escola, vam aconseguir portar les caixes de material escolar a Sa Coma, on havien de ser carregades al camió que les portaria a València. 

Els darrers dies de la setmana, vam tenir temps de fer algun recompte de les caixes que ja estaven preparades per enviar i, el dijous 14, en vam comptar 19. Adoneu-vos que comptar tantes caixes és ben difícil i, a més, no sabíem com s'escrivia el 19 i en volíem deixar constància. Per això, na Marta ens va oferir una taula numèrica i allí, vam anar marcant des de l'1 fins arribar al 19, d'aquesta manera vam poder identificar aquest número. Després, al dia següent, ja el dilluns, vam poder comptar que havíem preparat 5 caixes més. Primer, vam representar el 5 amb els dits de diferents maneres i, després, les vam afegir al 19, tot seguint marcant a la taula numèrica i d'aquesta manera va ser com vam arribar a 24 (vam enviar unes 40 caixes però va haver un dia que no ens va donar temps a fer recompte... però això és lo de menys, el que ens interessa és treballar el comptatge i la relació número-grafia, per tant, per nosaltres, n'hem enviat 24). 

Acte seguit, tot parlant, va sorgir el dubte de si el 24 era més gran que el 21 (el 21 era el número de boixos/es que érem aquell dia a la classe). Així van sorgir diferents estratègies de compteig i de comparació. Primer, uns companys van explicar que podíem fer una tira de pompons de 21 i una de 24 per comparar. Així, el primer boix va col·locar 24 pompons i, després, la següent companya que havia de representar el 21 va agafar els pompons de la fila que havia fet el company. Per tant, davant la pregunta de na Marta de quin és més gran? Amb aquesta estratègia tots/es vam pensar que el 21 perquè tenia més pompons que el 24 que s'havia quedat amb 3 (no sé si m'explic... observeu les fotos). 

El dia següent, amb na Maria, vam provar de tornar a fer-ho, vam construir dues files de peces cúbiques i les vam comparar.Aquesta vegada vam veure que el 24 era més gran perquè la seva fila era més llarga. Ara bé, per assegurar-nos, encara ho vam fer d'una altra manera, dibuixant en una fila els companys/es i en l'altra les caixes i, després, relacionar 1 caixa amb 1 company/a, per veure si així vèiem millor quin era més gran. Al veure que hi havia 3 caixes sense nom, que "sobraven" en la repartició, vam veure que les caixes eren més. Seguirem treballant estratègies de compteig i de relació de números amb la seva grafia i la quantitat que representen per ser uns grans calculadors/es! 

Amb tot, com veieu, lo que pareix un simple acte de voluntariat per nosaltres és ple d'oportunitats per treballar continguts curriculars, així és com treballem a l'escola i aprenem de manera motivadora i significativa.

Ja per últim, explicar-vos que aquest divendres vam poder veure els vídeos de com les nostres caixes eren carregades dins una furgoneta i, juntament amb altres camions, pujaven al barco per arribar a València. Va ser molt emotiu. A més tenim constància que escoles de Catarroja ja han rebuit el material escolar, per tant, gràcies a tots/es per col·laborar amb nosaltres i, junts, posar el nostre granet d'arena per ajudar a persones afecatdes per la dana.

                                                   

Escrivim les etiquetes








Llegim per saber quin pictograma hem de posar













































































Representem de manera individual la feina feta i la relació capsa-boix/a per explicar quin número és més gran

Furgoneta carregada 





Rimes, poesia i rap!

 A la nostra classe la poesia va arribar a través de la contrassenya de la porta. Si us hi heu fixat tenim una contrassenya perquè al fer el...