Anem a la biblioteca

Una companya ens ha portat aquesta setmana un llibre de ciència de la biblioteca i això ens va donar la idea d'anar a visitar la nostra biblioteca de centre. Abans d'anar-hi vam recordar com ens hem de comportar a la biblioteca i quins llibres anàvem a buscar (ciència, temps...). Una vegada allí, na Maria que estava amb nosaltres, ens va explicar com estava organitzada la biblioteca i ens va ajudar a localitzar la prestatgeria titulada "Ciència i experiments". Per decidir quins llibres ens emportàvem a l'aula, per grupets, els vam estar consultant i, després tots junts, vam acabar de decidir quins venien amb nosaltres. Ara, gràcies a la nostra biblioteca, a l'aula comptem amb uns quants de llibres molt interessants que ens ajudaran a aprofundir en els nostres processos d'investigació. 

El sol es mou?

El dimecres, durant la sessió de psico, na Marta va penjar un parell de CD's a la finestra i, en tornar del pati, vam observar com es formava un arc de Sant Martí a la paret gràcies al reflex de la llum en aquests discos. A partir d’aquesta observació, vam deduir clarament que era el sol qui, en reflectir-se en els CD's, provocava la formació de l'arc de Sant Martí. Aquesta reflexió ens va portar a una discussió més àmplia sobre si el sol era realment un element essencial per a la formació de l'arc que es veia al bany (tot i que ja fa més d’una setmana que no apareix), i la majoria vam concloure que sí.

Arran d’aquesta conversa, va sorgir una pregunta: Per què l'arc de Sant Martí no apareix ara? Té alguna cosa a veure amb el sol? Això va despertar diverses hipòtesis entre nosaltres. Alguns van suggerir que el sol havia canviat de posició, ja que la seva llum no entrava per la porta de vidre del bany com abans, sinó per la finestra de la classe. Aquesta observació va donar peu a un debat molt interessant, que na Cris va transcriure en un full (foto adjunta).

Alguns de nosaltres pensàvem que sí, que el sol es movia; d'altres opinaven que no, que érem nosaltres qui ens movíem. També hi havia qui creia que el sol només es movia en moments concrets, com quan sembla que ens persegueix. Durant la conversa, ens vam adonar que el sol ja no entrava per la finestra de la classe, sinó que es veia al pati, la qual cosa reforçava la teoria de molts de nosaltres que el sol efectivament s’havia mogut.

Per esbrinar-ho, vam decidir sortir al pati per comprovar si el sol es movia i localitzar-ne les zones de llum i d’ombra. Durant aquesta observació, vam notar que el sol generava ombres i alguns de nosaltres vam intentar veure si realment ens perseguia. De moment, no hem arribat a cap conclusió definitiva, i cadascú manté la seva pròpia hipòtesi.

Ens podeu ajudar des de casa? El sol es mou?

P.D.: Na Cris i na Marta tenen moltes idees per treballar aquest procés d'investigació, ara bé, tot allò que vingui aportat dels nens/es sempre és més significatiu i ens ajudarà a avançar. Animeu-vos a explicar-nos aquest dubte!

Vam anar a mirar al bany de 5 anys perquè una de les hipòtesis era que com que el sol es movia, potser l'arcoiris estava a un altre bany.

Tanquem els ulls perquè el sol no el podem mirar directament, per seguretat, però notem on està

Quants som a la classe?

D'entre les rutines que fem a primera hora, a l'assemblea, hi ha la de mirar qui ha vingut  l'escola i qui no, i quants som. Aquest dijous, després de fixar-nos amb qui faltava, na Marta ens va preguntar que quants érem i un company va recordar que érem el número en el que havíem apuntat el símbol d'inici del cienicart (és a dir dimarts dia 22 d'octubre, recordava que érem 22). Ara bé, na Marta ens va fer adonar que si no hi érem tots no podíem ser 22, érem menys. Així, que vam haver de contar-nos i vam arribar fins a 20, però com s'escrivia el vint? Vam decidir agafar el calendari pèr contar i arribar fins a 20 però ens liava una mica perquè al calendari hi tenim anotades varies coses. Per això, ens va sorgir la necessitat de tenir una línia numèrica on poder comptar per saber com s'escriuren els números. Així, tot parlant de com podíem fer els números d'una manera en què tots ocupessin el mateix espai, va sorgir la idea de dibuixar cercles per posar-hi els números a dins. Primer, vam provar de fer cercles a mà alçada però vam veure que mai quedaven iguals. Per tant, després se'ns va ocórrer de buscar alguna cosa rodona perquè ens fes de plantilla. No vam trobar sols un objecte en forma de cercle sinó molts. Però d'entre aquests en vam triar 3 de diferents mides però prou grans perquè hi poguéssim escriure un número a dins i, per equips de taula, vam anar dibuixnt cercles. Vam dibuixar-ne fins que els equips es van quedar sense espai a les cartolines i reunits altra vegada en assemblea, vam comptar quants cercles havíem dibuixat. Així, vam descartar dos mides de plantilles perquè eren massa grans i no ens hi cabien 22 cercles. Per això, ens vam quedar amb la mida més petita de cercle. Ara el pròxim dia, ens tocarà escriure-hi a dins els  números i ordenar-los. 

De camí a decsartar aquestes peces perquè no eren cercles, ens vam adonar que si les ajuntàvem sí que fèiem un cercle.

Després, a l'hora de l'esmorzar, vam celebrar el cumple d'en Mateo i per saber si hi havia suficients trossos, vam utilitzar la nostra plantilla d ecercles, posant un troç damunt cada cercle, així vam comprovar com hi havia 22 trossos (20 per nosaltres i un per na Rosa i un per na Marta, 22 que érem aquell dia a l'aula). 

Amb aquest breu procés d'investigació, hem treballat la numeració, el comptatge, la relació entre un número i la quantitat que representa, la mida i la forma circular dins el context d'aula del nostre dia  a dia i sorgit des d'una necessitat real, fet que aporta significativitat a l'aprenentatge.